Quan una fallada estructural obliga a desallotjar: criteris tècnics i legals a Espanya
En els darrers anys hem vist notícies d’edificis desallotjats de manera urgent per risc de col·lapse: des d’habitatges amb esquerdes greus fins a escoles o locals amb estructures deteriorades. Per als propietaris i veïns, la situació genera una gran incertesa: quan un problema estructural és tan greu que s’ha de desallotjar?, quins criteris s’apliquen a Espanya per prendre aquesta decisió?
En aquest article expliquem de manera clara els criteris tècnics i legals que determinen si una fallada estructural obliga a evacuar un immoble, quin paper hi juguen els ajuntaments i quines opcions tenen els afectats.
Què és una fallada estructural?
Una fallada estructural es produeix quan els elements portants d’un edifici (fonaments, pilars, bigues, forjats, murs de càrrega) perden la seva capacitat de suportar les càrregues per a les quals van ser dissenyats.
Causes freqüents a Espanya:
• Patologies del formigó: aluminosi, carbonatació, oxidació d’armadures.
• Defectes de fonamentació: assentaments diferencials, enfonsaments.
• Sobrecàrregues no previstes en el disseny original.
• Degradació de materials (humitat, corrosió, tèrmits en bigues de fusta).
• Errors de construcció o manca de manteniment.
Quan aquests problemes arriben a un nivell crític, poden derivar en un risc de col·lapse parcial o total.
Senyals de risc estructural que poden portar a un desallotjament
Els tècnics especialitzats i els ajuntaments valoren principalment:
• Esquerdes diagonals o en zig-zag en murs de càrrega o pilars.
• Deformacions visibles en sostres, forjats o cobertes.
• Despreniments de formigó amb armadures a la vista.
• Enfonsaments de sòls per fallades de fonamentació.
• Soroll estructural (cruixits, espetecs).
• Informe tècnic negatiu a la ITE (Inspecció Tècnica d’Edificis).
👉 Si els informes conclouen que l’estabilitat està compromesa, l’evacuació immediata és la mesura més segura.
Criteris tècnics per decidir un desallotjament
A Espanya, la decisió d’evacuar es basa en l’avaluació tècnica realitzada per arquitectes o enginyers. Els criteris més habituals són:
-
Nivell de risc de col·lapse
o Risc imminent → desallotjament immediat.
o Risc progressiu però controlable → mesures d’apuntalament preventiu. -
Extensió del dany
o Localitzat (una zona concreta) → possible confinament d’àrees.
o Generalitzat → desallotjament total de l’edifici. -
Capacitat d’aplicar mesures provisionals
o Si es pot garantir la seguretat amb apuntalaments o reforços temporals, de vegades s’evita el desallotjament.
o Si no és possible, l’evacuació és obligatòria. -
Condicions externes
o Edificis en zones sísmiques, costaneres o amb pluges intenses augmenten el risc.
Marc legal a Espanya: què diu la normativa?
El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) i la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE) estableixen que la seguretat estructural és una condició bàsica.
Normes clau:
• ITE (Inspecció Tècnica d’Edificis): obligatòria en molts municipis a partir d’una certa antiguitat. Si es detecta risc, s’emet una ordre de rehabilitació o desallotjament.
• Ajuntaments: tenen la potestat de dictar una Ordre de Desallotjament quan l’immoble representa un perill per als seus ocupants.
• Protecció Civil: intervé en casos d’emergència per evacuar de manera immediata.
👉 En resum: només l’autoritat municipal pot ordenar un desallotjament forçós, basant-se en informes tècnics.
Procediment habitual de desallotjament per risc estructural
-
Detecció del problema
o A través d’una ITE, un informe tècnic, denúncies veïnals o una inspecció municipal. -
Informe tècnic
o Arquitectes o enginyers avaluen la gravetat i recomanen mesures. -
Resolució administrativa
o L’ajuntament emet una ordre d’execució (obres de reparació) o, si el risc és alt, una ordre de desallotjament immediat. -
Execució del desallotjament
o Els veïns han d’abandonar l’habitatge fins que es garanteixi la seguretat. -
Obres de reparació i rehabilitació
o Els propietaris (o la comunitat) estan obligats a sufragar les obres necessàries.
Conseqüències per als propietaris i veïns
• Pèrdua temporal de l’ús de l’habitatge.
• Costos de reparació (a càrrec de la comunitat de propietaris en elements comuns).
• Dificultats econòmiques si no existeixen assegurances o ajudes públiques.
• Possible declaració de ruïna si el cost de reparació supera el valor de l’immoble.
Solucions tècniques per rehabilitar un edifici desallotjat
En funció del dany, les intervencions més comunes són:
• Reforç de bigues i forjats amb perfils metàl·lics.
• Recalç de fonamentacions en cas d’assentaments.
• Substitució d’elements danyats (biguetes amb aluminosi, pilars corroïts).
• Reforç integral de l’estructura per retornar l’habitabilitat.
El valor afegit de Noubau en rehabilitació estructural
A Noubau som especialistes a reforçar estructures danyades i recuperar edificis desallotjats per risc estructural.
• Realitzem diagnòstics tècnics ràpids i precisos.
• Apliquem solucions de reforç innovadores que eviten demolicions innecessàries.
• Garantim la seguretat i la durabilitat de cada rehabilitació.
Una fallada estructural no sempre implica desallotjament, però quan el risc és alt, les autoritats municipals estan obligades a protegir els veïns evacuant l’edifici.
La clau és la detecció precoç de les patologies estructurals i comptar amb un pla de rehabilitació professional.
👉 Si el teu habitatge presenta esquerdes o deformacions, no esperis a una ordre de desallotjament: contacta amb Noubau i t’ajudarem a diagnosticar i reforçar l’estructura abans que sigui massa tard.
