Les estructures de fusta poden mantenir-se en servei durant dècades, però quan arriben al seu límit de treball, el deteriorament es pot accelerar ràpidament.
En aquests casos, el problema no sempre apareix de manera sobtada, sinó com el resultat d’un procés progressiu que acaba comprometent la seguretat del forjat.
El problema: bigues de fusta amb deformació excessiva
En aquest habitatge situat al barri de Ciutat Vella (Barcelona), el forjat presentava un estat avançat de deteriorament.
Les bigues de fusta mostraven una deformació significativa (fletxa), conseqüència de diversos factors acumulats al llarg del temps:
• sobrecàrregues prolongades
• modificacions en la distribució interior, com la creació de nous envans
• pèrdua progressiva de capacitat resistent del material
Aquest tipus d’evolució pot produir-se en estructures de fusta: inicialment es produeix una deformació, posteriorment una pèrdua de rigidesa i, finalment, l’inici de la ruptura de fibres.
En aquest punt, l’estructura deixa de treballar amb el marge de seguretat adequat.
L’estat crític: proximitat a la ruptura
En el cas analitzat, les bigues es trobaven en una situació límit, amb les fibres de la fusta properes a la seva ruptura.
Això implica que el forjat ja no podia garantir un comportament estructural segur sota les càrregues habituals d’ús.
Es tractava, per tant, d’una intervenció necessària des del punt de vista estructural, no únicament d’una qüestió de manteniment.
El repte: recuperar la capacitat resistent sense substituir el forjat
La solució tradicional en aquest tipus de situacions sol implicar la substitució completa de les bigues, amb les corresponents demolicions, temps d’obra elevats i un impacte significatiu en l’habitatge.
En aquest cas, es va plantejar una alternativa basada en un enfocament diferent: recuperar la capacitat resistent sense eliminar l’estructura existent.
La solució: el sistema Noubau
Mitjançant el sistema Noubau, es va dur a terme una substitució funcional de les biguetes de fusta.
Això significa que el nou sistema estructural passa a assumir la funció resistent del forjat, independentment de l’estat dels elements originals.
D’aquesta manera, la seguretat estructural deixa de dependre de biguetes que havien assolit el seu límit de capacitat resistent.
Abans i després: estabilització del comportament estructural
A la imatge inicial s’observa la deformació de la biga de fusta i l’estat de deteriorament del forjat.
Després de la intervenció, el sistema Noubau entra en càrrega i assumeix el comportament estructural del conjunt.
És important destacar que la deformació existent no s’elimina, ja que forma part de l’estat previ de l’estructura.


Consideració tècnica: la fletxa existent
Quan una biga de fusta ha patit una deformació significativa durant un període prolongat, aquesta fletxa no es pot revertir mitjançant un reforç.
La intervenció permet:
• recuperar la capacitat resistent
• estabilitzar el sistema estructural
• garantir condicions segures de funcionament
però no modifica la geometria prèviament deformada.
Això no suposa un problema si l’estructura torna a treballar dins dels límits admissibles.
Resultat: recuperació de la seguretat estructural
La intervenció va permetre:
• eliminar el risc associat a la ruptura de les bigues
• restablir la capacitat resistent del forjat
• garantir un comportament estructural adequat
tot això sense necessitat de substituir l’estructura existent.
Aquest projecte demostra que, fins i tot en situacions properes a la ruptura, és possible recuperar la funcionalitat estructural sense recórrer a solucions invasives, mitjançant intervencions que actuen directament sobre el comportament del sistema.
Si s’han detectat deformacions importants, cruixits o signes de deteriorament en bigues de fusta, és recomanable realitzar una avaluació estructural.
L’anàlisi tècnica permet determinar l’estat real del forjat i definir la solució més adequada en cada cas.



